Hi entro a poc a poc. Noto les envestides de les ones primer a les cames i després contra la panxa. A la riba dos nens xipollegen, un esquitxa l’altre i surt corrents mar endins i l’altre l’encalça i tots dos cauen, un sobre l’altre. Les rialles em distreuen i les ones em gronxen. Les gavines volen baixes, un veler fa maniobres sobre la línia d’horitzó i un vesper de nens corre per una passarel•la de fusta que s’endinsa en l’aigua cimentada sobre pilars que van ser soca d’arbre i salten i fan figures en l’aire fins que xoquen contra la superfície de la mar i s’hi enfonsen uns segons, bracegen i surten de bell nou per tornar a respirar. El sol me’ls encega i peixos petits neden al voltant dels meus peus. Quan em mosseguen sento pessigolles.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada