Cada dia serà una tria parada al llarg i l'ample d'una cruïlla sense fi. T'hi acostumaràs per hàbit i acabaràs tractant els errors com un mal quotidià que forma part a la innata de la nostra humanitat. Llavors, creixeràs a consciència i res no et sorprendrà. Resolts tots els dubtes, viuràs en la certesa absoluta del que has après i ja saps, com l'ignorant que es veu savi. Més endavant, quan la confiança et veli la mirada escèptica, et desprendràs de la cautela, oblidaràs les prevencions i abandonaràs la guàrdia en suspens un moment en què el vent i la sort et correran de cara a la felicitat. Creuràs que n'hi ha prou mantenint l'alerta mirant enrere de reüll per no caure mai, mercès a l'experiència guardada i al regust passat que deixa fix als plecs de la memòria. Aquesta vegada sí, l'ensopegada serà brutal per inesperada, tan forta i de cop que aprendràs una segona versió del fracàs, farcit de matisos dolorosos més intensos i incisius que els primaris, tot pel contrast amb el benestar d'on venies directe, content i despreocupat, lluint al sol l'esperança sencera, al descobert i fora la cuirassa, sense parar esment al pas amb què rebentaràs de ple i per fi sabent-la amb temps i veient-la venir a distància. És la vida que espera als arrugats amb l'actitud plana i l'ànima planxada, sense estrenar. Quan això passa, és el moment de renàixer per ser original.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada