Me
l'enduc posada. Quedi's la vella, si no li suposa cap molèstia.
Em sabria greu haver de llençar-la. Encara està en molt bon estat
i algú, potser, la podria aprofitar. Jo no sabria què fer-ne
perquè en tinc la casa tan plena que si m'ho proposés podria posar
una botiga i vendre'n. Hauria de transformar la sala, l'estança més
ampla i ben il·luminada de totes. Revestiria les parets d'expositors. Hi faria posar bancs i butaques perquè clients i acompanyants poguessin seure còmodament
mentre esperessin, miralls per comprovar gustos i encertar l'estil, i una
taula-mostrador per a la caixa. Convertiria els finestrals que donen
al carrer en aparadors on exposar la mercaderia. Els dormitoris
farien la funció de magatzem. I sobre la porta d'entrada,
col·locaria el rètol amb un nom que despertés la curiositat de qui
el veiés i l'obligués a preguntar-se quina mena de negoci és i què
hi venen.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada