11/3/15

Original (literatura - microconte)








a Alfonsa González Hoz


Recordo l'àvia asseguda a la butaca del racó, vora la llar, cosint amb el cap cot, concentrada, i sense alçar la vista ni perdre puntada, amenaçar-me d'entrar una nit a la meua habitació, sense for soroll i quan ja m'hagués adormit, amb les tisores grosses del costurer, sempre ben esmolades.

- Talla't ixe monyo que pareixes un gitano.
- Uela, jo sóc aixina!

Ella no sabia que a mi no m'importava ser un gitano. Tampoc no és que ho digués amb mala fe, sinó per la ignorància dels innocents. Vomitava la mala llet que li havien fet mamar des de petita. Prejudicis, tòpics, clixès, estereotips, l'adob de la mentida. No tractava de convèncer-la, només em volia fer entendre, de manera que insistia, no perquè se me'n fotés el que pensés, que m'importava, sinó simplement perquè aquell gitano era jo, i perquè preferia ser un gitano bo a un paio dolent. Encara ara no em fa res ser gitano, o indio, com em deia el meu germà major, perquè ja de menut sabia que els bons es defensen amb arc i sagetes. Era qui era sense fer mal a ningú, que no és poc, crec jo, si es té en compte que en aquest món hi ha de tot, com ara persones que se senten danyades perquè altres persones són qui són. 



Harmoniaduuhac





































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada