De l'obra petita, molla en tensió comprimida, constituïda de peces delicades, matèria de rellotgeria o si no d'orfebreria; la mesura exacta i les paraules justes, només si són necessàries; els suggeriments contra les certeses, perquè insinuar és sensual i ensenyar, descarat; la forma arrodonida, potser imperfecta, més aviat ovalada o el·líptica, amb els costats o els pols aixafats, però polivalent i adaptable, amb múltiples braços i força tentacles-ventosa per xuclar l'atenció al lector, per despistar-lo amb falsos esquers i amb el moviment de la mà esquerra, la que fa marrada via indirecta... i finalment l'esclat, el cop directe de KO contra l'expectativa i de bocaterrosa sobre la lona a resemantitzar. El tòpic suat de les bones aromes i confits en flascons i pots petits, com les galàxies que et veig als ulls.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada