Rebrots (literatura - microdietari)

Jocs d'aigua

Obriré l'aixeta perquè ragi l'aigua i ompli la bassa fins a dalt. Assentada sobre una base rasa de formigó en tirada horitzontal, venç el desnivell d'a pam entre costat i costat. Mentrestant, li trec profit a l'espera mirant... El cel destapat, les plantes per regar, les teranyines dels cantons de la tanca que continuo negant-me a netejar -ni són brutor ni fan cap mal-, les ombres llargues esteses a terra com morts i el reflex de la llum del sol en l'aigua que ja vessa i em mulla els peus perquè m'he tornat a encantar.

Dic el que sé

Jo no m'hi veig i tu a contrallum! Què hi fas, a l'ombra? Vine de cara i dreta en planta a la claror, que vull mirar-te tota! Així, vestida de nit, no et destrio les mentides de la sinceritat. Passa avant sense pensar, com la felicitat. Ensenya només el perfil bo, els trets dolços que amaguen la intenció, com tots. 

Actitud

Perdona la gosadia, si vols i si pots, per donar esperança a les possibilitats d'error, d'equivocar-se en malbaratar el confort per la il·lusió, d'abandonar l'estabilitat d'efecte plàcid però a la llarga decebedor en triar la incertesa d'un potser millor. És a dir, de no conformar-se amb les molles perquè el pa sencer fa por suportant la covardia de qui mor en vida per témer la mort.

Les estreles lluen mortes

Descorre la via ràpida endarrere per tornar a començar. L'obligació presa amb reixa i doble volta de clau. Els deures fets i les dependències satisfetes. Aboca la quotidianitat a l'oblit, que no en fugi ni et pugui seguir. Camina sobre les arrels dels peus per sentir l'escalfor de la terra. Escala l'escala fent salts fins arribar al terrat. Rere aquesta porta tancada neix la nit, el cel tintat, l'ocàs del sol amb la lína de l'horitzó encesa contra el blau fosc i tons violats. Ni vent ni núvols a l'abast de la volta sencera que lluu la cara al descobert i l'interior despullat mentre en l'ambient sobrevola del mussol el cant, l'aüix allargassat amb què guia en la fosca els passos dels orats quan la llum velada de la Lluna comença a minvar. És ara, que et necessito al meu costat per espantar-me les pors i mantenir a ratlla l'ansietat del què serà, del si condicional, de la part irracional exagerada i convertida en un monstre tan gros i malvat que només les teues carícies el poden matar. 

Harmoniaduuhac