Des que no dorms amb mi, em desvetllo enfredorit, encara de nit, i amb els dits, noto l'altre costat buit i el cobertor enrotllat als peus del llit. Dormo nu sobre el llençol i em desperto amb el cos de suro per dins, les articulacions encarcarades, els músculs entumits, i la pell gebrada, no rugosa sinó esborronada. Sento que em falta la teua abraçada.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada