A Ponent platja de codolar, a Llevant estanys de salinera.
Com un pont de paral·lel alhora límit i enllaç, una llenca de terra separa i uneix coordenades. L'horitzó a ras de mar sobre el reflex del cel d'una banda i el mirall de la sal sedimentada per substrat de l'altra. Salts de dofí, el gris perlat i lluent com l'argent d'aletes dorsals solcant la superfície llisa de la mar; i ales flamenques, el foc rosa sufocat, amb potes finallargades que acaben en collbecs encorbats, sedassos per filtrar l'aliment que els tinta les plomes de color apassionat.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada