Calculo la distància a ull nu mentre flexiono els genolls abaixant el cul endarrere per agafar embranzida. Balanceig de braços i m'estiro per saltar endavant aprofitant l'impuls enèrgic inconscient dels ignorants. Volo amunt un segon relatiu que me'n pareixen mil abans d'aterrar doblegant els genolls per esmorteir el cop de recepció. Aixeco els braços en creu, desplegats als costats per estabilitzar el cos cercant el centre de gravetat. Recupero l'estabilitat de la seguretat i mantinc l'equilibri. M'aturo sobre les puntes més altes per guaitar el paisatge que s'estén cara avall banda nord del vent i banda sud del sol fins que es perd en l'horitzó més llunyà que he vist mai.
Quin goig de raigs que il·luminen i escalfen! Quin plaer d'oreig que acarona i refresca! Quina aroma de serralada amb clapes de pebrella!
Quin goig de raigs que il·luminen i escalfen! Quin plaer d'oreig que acarona i refresca! Quina aroma de serralada amb clapes de pebrella!
Avanço sobre el tall d'un espadat saltant de roca en roca. Cresta alta amb dues cares i vessants, l'una que cau avall en vertical de vertigen, salt de base i vol lliure, mentre l'altra llisca en pendent de tartera somorta de pedres seques que rodolen en allau en trepitjar-les. Em crec la gravetat, de la situació personal que m'ocupa l'atenció sense poder-me'n desempallegar i de l'axioma elemental provat pel mètode científic com a llei física natural, però no em fa por la realitat. En canvi, tot i que no hi crec, temo els fantasmes, els esperits errants i les ànimes, els ésser incorporis que habiten entre llimbs, saltant mons, terrer i celest, vida i mort, en l'eternitat sencera del dubte, de les cruïlles vitals, dels camins divergents oberts al pas en dir sí.
Harmoniaduuhac
sí...
ResponEliminano...
ResponElimina