Melic

Llegir li fa venir ganes d'escriure. Per això aparca el llibre a la tauleta de nit, apaga el llum, s'aixeca i camina a les fosques, a les palpentes i mig de puntetes per no despertar ningú. Va al despatx. Encén un llum càlid que no cansa la vista, agafa paper i llapis i, mentre s'acomoda a la butaca de pell, aprofita per fer una ullada fora a través de la finestra. A l'edifici de davant no hi ha cap llum encès, senyal que és tard i que tothom dorm.

La història que escriu comença amb el protagonista al seu despatx, mirant per la finestra. És tard, però no pot dormir. Sobre l'escriptori té un llibre obert, il·luminat per una llum càlida. El paràgraf que acaba de llegir l'ha fet pensar. De fet, no ha pogut continuar la lectura perquè la idea que li ha suggerit se li ha quedat enganxada al bell mig del cap. Per això s'ha aixecat de la butaca i mira per la finestra, per centrar-se en el que pensa. Passeja la mirada sense poder fixar-la sobre res en concret perquè davant és tot fosc, tots els veïns dormen amb els llums apagats.

Una llum càlida il·lumina el que sembla una habitació convertida en despatx. Un home de mitjana edat seu en una butaca i obre un llibre sobre l'escriptori. Llegeix en silenci, amb una mà aguantant-se la barbeta fins que aixeca el cap, mira endavant, es queda quiet, fins que de sobte es revincla i descansa l'esquena en el respatller acotxat i entapissat amb pell. Es grata primer la barbeta i després el bescoll. S'aixeca i dibuixa un cercle caminant al voltant de la butaca. S'atura. Mira fora. Els ulls travessen la foscor de la nit fins que topen amb una llum càlida que surt d'una finestra de l'edifici de davant, l'única que hi ha encesa. Veu el seu dormitori i ell estirat al llit, amb les cames plegades i el llibre descansant sobre la panxa, just damunt del melic.

Howard Swatz - "LLS"