12/3/12

RH


Recursos Humans

Podria haver dit el que sempre dic 'la meua vida és la feina', però vaig dir 'la meua feina és la vida'. I ja no vaig poder parar i vaig continuar 'les millors persones són les que ajuden els altres, perquè els fa ser més persones, més humans i humanes. N’hi ha que són capaços d’oblidar els problemes propis per solucionar els aliens. I qui desprèn una llum que primer encega però després t’hi acostumes i ja no et fibla els ulls sinó que no pots apartar-los-en, que il·lumina al pas tot el que l’envolta, que taca el que toca, que deixa petjada i senyal, que s’enfila a les teulades com si fossin terrats on descarrega el pes mort de l’eterna insatisfacció, que s'esmuny de la pressió social i ciutadana i de l’educació moral i sentimental per deixar de sentir la vida com un gos i sentir-la com un gat, amb les pupil·les dilatades per veure-hi en la fosca negra d’una nit estirada, neta, rasa, estrelada, sense el baf espès de la lluna. És així com m’agraden a mi'.



Sergi Espanya Verger

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada