Recursos Humans
Podria haver dit el que sempre dic 'la meua vida és
la feina', però vaig dir 'la meua feina és la vida'. I ja no vaig poder parar i vaig continuar 'les millors persones són les
que ajuden els altres, perquè els fa ser més persones, més humans i humanes. N’hi
ha que són capaços d’oblidar els problemes propis per solucionar els aliens. I
qui desprèn una llum que primer encega però després t’hi acostumes i ja no et
fibla els ulls sinó que no pots apartar-los-en, que il·lumina al pas tot el que
l’envolta, que taca el que toca, que deixa petjada i senyal, que s’enfila a les
teulades com si fossin terrats on descarrega el
pes mort de l’eterna insatisfacció, que s'esmuny de la pressió social i ciutadana i de l’educació moral i sentimental per deixar de sentir la vida com un gos i sentir-la com un
gat, amb les pupil·les dilatades per veure-hi en la fosca negra d’una nit
estirada, neta, rasa, estrelada, sense el baf espès de la lluna. És així com m’agraden
a mi'.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada