Amic i Amat

M'ho explica perquè necessita un jutge imparcial, algú sense implicació en l'afer i que, per tant, li'n pugui oferir una versió desapassionada. Des de fora i en perspectiva, em diu per acabar de convèncer-me, la situació s'ha de percebre diferent, d'una manera segurament més objectiva. 

Una cosa clara és que encara l'estima, no com al principi això és cert, perquè els anys passen i l'amor es fa d'una altra manera, més pausada i quotidina. Com ens ha passat a nosaltres, continua acompanyant les paraules amb una gestualitat cada vegada més efusiva, que ens ha canviat la passió pel comfort, i el desig per un tracte cordial, tan correcte que sovint complim de forma protocol·lària, com ara el moment d'allitar-nos, petó i bona nit, apaguem el llum i a dormir. 

Han caigut en la rutina, avancen plegats per inèrcia, sense esforçar-se, i segueix enumerant tòpics simptomàtics de les relacions de parella cansades. Amb el temps, ens hem allunyat en comptes de convergir. Mantenim una distància de seguretat i un espai personal cada cop més ampli i exclusiu, reservat al jo i vedat a l'altre; però tot i així, hi ha dies que la veu contenta, més xerraire i més bonica, com rejovenida, i no es pot treure del cap la idea que ell no és la causa de la seua felicitat, perquè això ho sap, pensar el contrari suposaria negar la realitat dels fets. 

Per acabar, les conseqüències. Determinats actes comporten guanys i d'altres pèrdues; les accions duen aparellades efectes, en ocasions esperats i de vegades imprevistos. Ha de ser algú altre, si no, no s'entén. És l'única explicació possible, per versemblant i creïble. No en sabria donar cap altra de tan ajustada al sentiment de decepció ansiosa que el manté dia i nit capficat, decebut per la traïció i ansiós per conèixer la identitat de qui la fa feliç.

No li dic el que penso, potser perquè som amics de sempre o només per instint de protecció. Les qualitats no es valoren perquè siguin la norma, sinó perquè són excepcionals. La sinceritat la primera. De manera que menteixo tan bé com sé mentre passo un braç per sobre de l'espatlla dreta del meu amic i li dono uns quants copets conciliadors, per veure si li causen alguna mena d'efecte que s'assembli al consol, que expressi comprensió i que aconsegueixi desviar l'atenció d'allò realment important, la causa de la felicitat. La meua i la d'ella.

Harmoniaduuhac

Arctic Monkeys

"Do me a favour"