Plançó

1

El full és el cap; les primeres paraules, pensaments. Desordenats, caòtics, sense lligams encara. És per això que no em fan cap por el blanc de la pàgina ni la pàgina en blanc. Quan m’hi enfronto, tinc avantatge: ja l’he esbossat.

No m’encanto mirant al no-res, ni caic al buit, ni em sento sec, ni llauro en erm. Ja l’he abonat i només em cal trasplantar-lo. Si en tinc cura, arrelarà.

Si arrela i creix, passen estacions i anys, fruitarà. Si fruita, en colliré els fruits. Si hi ha collita, la compartiré.

Quan em poso el cor a l’esquerra és per lluir-lo.

Sergi Espanya Verger

2

Un camp de blat,
això és el que veig als teus ulls.

Un camp de blat sense fi,
daurat,
bressolat per una brisa de maig, fresca, serena.

I tu,
sempre present,
sempre,
ocupant-ho tot
amb la teva blancor immaculada,
nua,
nacrada, recòndita.

I la teva frescor,
neta,
perfumada,
que m’ompli fins les entranyes amb una sola inspiració.

És aquest aroma el que m’esgarrifa les carns i em fa bullir d’impotència.
És aquesta olor,
la teva,
la que m’indica que estàs a prop i em fa cercar-te.

On ets?

Abans es gelarà el puto infern que t’acaronaré un pit!

Si perdem els somnis, morirem.

Voler l’impossible ens cal...

(deixeuquerodelaroda)

3

Quan el foc refresque l'aigua

i el gel la faça bullir,

saltaré moral i tanca

per tastar un dels teus pits.

(Anònim)