Llibres Lliures (literatura - conte)

a Joan Brossa

Examina el comerç exposat a la venda amb preu al públic i marges de benefici escassos, massa poc per poder viure lliure de preocupacions, tan sols allò just per tirar endavant i passar l'any sense haver de baixar la reixa i tancar en definitiu, només el que es necessita per convèncer-se que cal continuar ajornant, en vistes al futur, les possibilitats de desertar o de l'exili clandestí, d'abandonar la resistència sense assolir cap fi de la utopia original.

Els observa disposats en les prestatgeries altíssimes, de cos allargat fins a tocar del sostre, amb una presència estàtica però imponent, de fusta de roure envernissada perquè llueixi, amb les lleixes d'aspecte robust espaiades en amplitud per poder encabir-hi totes les mides possibles, sobre les quals descansen en vertical, mostrant al llom el títol i qui l'escriu, les obres destacades que han pogut sortir del magatzem perquè els toqui l'oreig i una mica de llum, perquè s'airegin i les vegin persones imperfectes que gaudeixen de l'entreteniment consistent que necessiten com a combustible de la imaginació i de l'enginy, compost de les emocions i dels pensaments de persones disposades a compartir en públic les pròpies imperfeccions, capaces d'establir un diàleg recurrent de curiositats insatisfetes i d'escurçar la distància d'espai i temps per connectar la seua ànima exposada amb altres ànimes tan iguals com diferents.

Per una banda, donant la benvinguda a peu d'entrada, hi ha els més venuts -llibres i autors- amb el tractament de darreres novetats; i per l'altra, els clàssics de sempre que no poden faltar, que embelleixen com les flors d'un jardí, l'interior de la persona. Una tria contraposada, en aparença contradictòria, però pensada per compensar satisfaccions: es rep el client a l'entrada amb l'èxit assegurat dels que salven el dia a dia al llibreter en fer l'últim compte abans de tancar caixa; i de segon, ensopega amb el més enllà de la literatura com cal, en edició de butxaca de preu tirat i valor inestimable, els que eixuguen les butxaques perquè no renden, però que nodreixen ànimes i les fa créixer inquietes, la pròpia i les de qui els compren i se'ls llegeixen.

S'hi està ben bé tres quarts amunt i avall, passejant la mirada en alt i amb el coll torçat la major part del temps, endavant en escalada i cap a un costat o l'altre. Per la manera de moure's i el posat que manté durant un instant suspès en el temps, és evident que no és cap postura de supèrbia intel·lectual. La seua fesomia reflexiva i concentrada, i l'expressivitat inconscient dels ulls que miren amb cara d'enamorats, incapaços d'enganyar per la innocència del reflex, en certifiquen l'autenticitat. Els repassa tots, sense deixar-se'n cap, llegint-ne el títol i l'autor amb una veu inaudible i moviment articulat d'uns llavis que pronuncien cap a dins en silenci. De tant en tant, s'atura en sec i allarga el braç per collir-ne un. L'observa detingudament per les dues bandes mentre als trets de la cara li neix en la semblança el dubte de la curiositat. De vegades el retorna ràpid al buit d'on l'ha agafat i d'altres espera perquè necessita llegir-ne l'avanç editorial. Unes poques, les que menys, s'entreté a cercar algun fragment inicial amb què s'ajuda a acabar de decidir-se.

I continua la recerca repetint amb precisió les mateixes accions. Tomba el cap d'un costat a l'altre per adaptar-se al sentit de la lletra: de baix a dalt amb la mirada en vertical cap a l'esquerra, i de dalt a baix amb els ulls girats al costat de la dreta. Avança lateral, seguint el ritme d'un rellotge de pèndol silenciós, car no se'n sent el tic-tac, ni què pensa ni què sent. Allarga el braç per despenjar un llibre i l'inspecciona del dret i del revés, la cara primera de coberta i la creu de contracoberta després. Mira la fotografia o dibuix de portada aclucant els ulls un xic només per fixar-los en la tipografia i el color de la lletra impresa una estona de temps. Si el troba interessant, fa un pas més i llegeix la biografia resumida en palmarès d'autor i la sinopsi editorial. I si encara li dura l'interès, el desplega i cerca on comença per llegir l'inici de la primera pàgina. Segueix el ritual habitual amb què converteix un acte quotidià normal en una ocasió. Compleix cada pas d'efecte previst, del primer original fins al darrer acabat, per sospesar els dubtes abans de prendre la decisió de si l'estil li escau o no, al seu gust personal.

Finalment s'acosta directe a la caixa amb la cartera i tres llibres entre mans, un dels quals duu desplegat perquè no pot esperar a llegir-lo, de manera que camina capcot i capficat en la lectura. Avança amb l'atenció distreta del pensament ocupat, amb el pas lleuger i despreocupat, segur en la forma i els moviments. A l'estil esportiu, finta una senyora que espera davant d'una prestatgeria de llibres d'autoajuda sense atrevir-se a demanar qui l'ajudi a trobar el que necessita. Dos metres més endavant, esquiva un senyor que venia només pel diari i ja surt ràpid al seu pas atent només als titulars de primera plana.

Tot i les dificultats, hi arriba sencer, sense topades camí del seu destí. I es planta davant del taulell, a un costat la caixa i a l'altre expositors de sobretaula amb llapis, bolígrafs, retoladors de colors i quaderns petits. Al bell mig, jo, amb les mans avançades i els palmells de cara com qui demana caritat. Però ell no em veu. Ni tan sols m'intueix, perquè continua llegint amb la mirada perduda entre dues pàgines. Als ulls, se li endevina el guspireig àgil del focus de la nineta a l'encalç de l'acabament de cada línia. Gairebé no respira. No és capaç d'apartar-ne la vista per alçar el cap i mirar qui té davant. M'ignora sencera, de dalt a baix, fins que em sent i em veu les mans amb què li faig mamballetes.

-Si tu no dius res ja ho diré jo. Més que aplaudiments, mereixes bufetades, perquè despertis del teu encantament i miris amb els ulls ben oberts on vas i qui tens davant. Així, potser, a la pròxima ocasió recordaràs les bones maneres de la cortesia entre persones i la formalitat de les relacions socials.

-Pe-perdó, pe-però...

-Primer, la salutació inicial. Bon dia! Segon, la presentació atractiva. Sóc Sara, llibretera de vocació professional i lectora per afició, però sobretot perquè m'agraden els llibres, els que més els d'acció i realitat, amb crits en la nit fosca d'un suburbi de la ciutat, sobre esperances vençudes i paradisos perduts que perviuen en el record i marquen la vida inevitablement, amb illes desertes on la lluita contra l'altre o contra l'entorn es viu en primera persona com una forma de supervivència salvatge i gairebé animal, de trama enrevessada quan veus punts de contacte que en principi sonen casuals però que més endavant juguen un paper clau, i el resultat és un efecte sorprenent que capgira l'argument o la visió que t'havies format del personatge principal... I tercer, la qüestió fonamental. Què llegeixes?

Harmoniaduuhac