Antídot

1

Obre només perquè espera correu. Si fos un repartidor de publicitat no obriria. No li agrada trobar-se la bústia plena de catàlegs de mobles i ofertes de supermercat. Tampoc no li agrada recollir les caques del gos, que passeja cada matí i cada tarda pel jardí que hi ha rere l'edifici principal. Abans era part d'un solar, fins que un grup de veïns van proposar en una de les reunions anuals que, si ningú s'hi oposava, es podien encarregar d'arreglar-lo. Farien neteja, prepararien la terra, hi sembrarien plantes i flors, adobarien i regarien, quedaria perfecte si a més a més l'ajuntament els subvencionés un parell de bancs per seure i hi posés alguns fanals.

El procés de condicionament va durar dos mesos llargs, perquè els encarregats només podien dedicar-hi unes hores a la setmana del seu temps lliure. Els veia treballar els matins dels diumenges mentre treia el gos a passejar. Van fer molt bona feina. Hi van posar una tanca, feta de llistons i travessers de fusta, al voltant, i una porta pintada de blanc que es tanca amb pestell. Ha quedat perfecte. Els dies de bon temps fa goig passejar-hi, prendre el sol o seure a l'ombra d'un parell de garroferes grosses que ja hi eren d'abans i que es va optar per mantenir. Ara fa tres setmanes que hi van posar un senyal per indicar que està prohibit passejar-hi animals, però no sembla que ningú en faci cas, perquè el terra, cada matí i cada tarda quan treu el gos, continua ple de merdes.

2

Pitja un timbre a l'atzar i recolza l'esquena contra la porta d'entrada mentre repassa el grapat de cartes que té a les mans. Són les últimes. És a punt d'acabar la ronda i ja té ganes d'encetar la nit del divendres per desenrotllar hores lliures perdudes pels carrers, de local en local, entre copes i amics. Revisa les adreces i els destinataris. Els remitents de la major part són caixes, bancs i asseguradores. Tot empreses. No n'hi ha cap de personal. Fa anys que no reparteix cap carta escrita a mà, amb un sobre generalment blanc, amb el remitent i el destinatari escrits en tinta de bolígraf, en una cal·ligrafia personal, tan diferent dels caràcters pixelats de les cartes oficials, escrites i impreses per màquines sense ànima. Hi pensa fins que a l'altra banda despengen l'intèrfon i responen. 

Introdueix les cartes en les bústies. En algunes hi ha les dades, nom i adreça, perfectament indicades, però en d'altres són gairebé illegibles o tan velles que la tinta s'ha mig esborrat. En alguns casos l'encerta per la intuïció que ha anat desenvolupant amb els anys. L'experiència és un grau també en el seu cas, com per tot i arreu. Revisa la bossa, que duu penjada amb una bandolera a l'espatlla dreta. Fa passar les cartes amb les puntes dels dits, que caminen apressats sobre els sobres fins que s'atura per fer un pas enrere. Aquesta carta no recorda haver-la vista. La pinça amb dos dits i l'aixeca per llegir-ne les dades. És escrita en tinta de bolígraf, amb una cal·ligrafia personal, tan diferent de les lletres pixelades impreses per màquines sense vida. La gira per mirar l'adreça. El destinatari és un veí d'aquest edifici. El del 3r 1a, just la porta del timbre que ha tocat fa un moment perquè li obrissin.

Per assegurar-se'n, corre cap a la porta d'entrada, però amb l'impuls no calcula bé la força i ell mateix es rebot la fulla que obria contra el costat dret de la cara. Es fa un trau en una cella. La sang li raja avall i li encega un ull, que ha de mantenir tancat. Es tapa la ferida amb una mà, mentre es desfà de la bossa, que cau amb la boca oberta i aboca les cartes a terra. Amolla la que encara té a la mà per buscar en les butxaques dels pantalons un mocador, alguna cosa amb què poder taponar-se la ferida i tallar l'hemorràgia.

De sobte sent grinyolar el mecanisme que acciona l'ascensor. L'acompanya durant el descens fins a la planta baixa, on s'atura amb un sotrac. Les portes s'obren i veu sortir primer un gos i darrere l'amo, que el subjecta amb una corretja lligada al voltant del canell dret. En veure'l, s'aturen de cop. L'escena deu ser colpidora, perquè l'home comença a recular mentre aguanta el gos amb la corretja tibada, amb tan mala fortuna que s'entrebanca i cau. L'animal, excitat per l'olor de la sang, estira amb força amb la intenció d'envestir i li salta al damunt amb la boca oberta i els ullals per davant.

3

Tamara seu en un dels bancs aportació municipal, amb l'esquena recolzada contra el respatller i els peus descansant a terra. Toni seu sobre el respatller, de manera que els seus peus descansen al seient. Ho fa sempre, això de seure d'aquesta manera, perquè diu que li agrada més. És un pèl baix d'estatura, i potser seure sobre el respatller en comptes de fer-ho al seient el fa sentir-se més bé. També pot ser, però, que aquesta vegada ho faci perquè el terra del jardí on fa més de mitja hora que esperen en Marc, és ple de caques de gos.

En acabar la ronda dels divendres, van junts a casa d'algú. Encarreguen el sopar i després surten. Recorren alguns locals del centre. Ballen, beuen i quan tenen sort follen. S'ho passen bé, riuen i parlen, fan per conèixer altra gent. La feina cansa, pel desgast físic, per la rutina, perquè no agrada, però llavors arriba el cap de setmana. Senten que s'ho mereixen. No coneixen tampoc cap altra manera millor de valorar els diners que utilitzar-los per comprar-ne la cura.

Harmoniaduuhac

derbyblue