a Mar
(molts segles i bons!)
Agrana l'hivern. La pala plena de la pell seca del fred, muda vella de les calmes de gener i núvols foscos de tempesta que tapaven la llum del sol i el color del cel per fer-ne adod de compostera, de categoria i de primera per nodrir la primavera.
Torna a començar, de l'origen al final. Morir és una volta més a l'espiral, amunt o avall d'una altra oportunitat per cometre errors dels quals créiem haver-ne aprés la lliçó i tret el profit, però on ensopeguem de bell nou sense remei.
En són tantes les possibilitats d'errar! I tan escassos els encerts! Ningú és inútil o incapaç del tot. Només és qüestió de probabilitat. No existeix el component personal. A qui sigui que sigui li és igual roig o blau. Compleix fil per randa les disposicions del contracte vital de la primera empresa temporal:
Neix! Creix! (re)Produeix!
una ànima nova, amb els teus ulls i aparença, que et perpetuarà.
Cavalquen els segles les nissagues immortals!
Ningú està predestinat. La cosa va com va i no és ben bé així. No és tan senzill. Tothom encara el final com si fos l'últim combat. Però no s'arriba a la fi amb un sol pas, sinó que s'inicia el camí dels dies que ens han de tocar fins al darrer alè a expirar en el moment de morir.
Ara sí!
Perduda l'esperança de renàixer al matí,
bona nit!
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada