3/12/11

K








Ca 

Ara que ningú no ens mira, que ningú ens espia,
ara que la
nit respira el que li ha deixat el dia.
Ara que el silenci amplia el frec a frec dels cossos,
ara que l'eco és la veu i la via dels udols dels gossos.

Aquesta
nit, vull ser el teu ca.

Cantarem la tornada que et vaig ensenyar,
viurem la vida que ens agradaria cantar.
Acollirem cada mossegada, cada carícia i besada
més amunt del nivell del ras que ens marca la mar.

Aquesta
nit, vull ser el teu ca.

La
nit passada no vaig desfer-te el nus de cadena i cadenat.
Aquesta
nit
vinc amb la clau que obre i tanca tots els panys.


Sergi Espanya Verger






    (Michaello)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada