Ploma’ls, crida la mare en veure que m’he encantat mirant a contrallum els ous de les lloques i les cries dels conills. I recordo que el pare va deixar al magatzem les canonades velles quan les va fer canviar per unes de PVC.
Ploma’ls, repeteix el pare en veure que m’he encantat picant una canonada contra les altres per fer-hi mosses i bonys. I recordo que la mare va deixar al rebost una paella rovellada quan va estrenar l’antiadherent.
Ploma’ls, torna la mare en veure que m’he encantat gratant el cul de la paella per fer saltar el mascarat i el rovell. I recordo que el pare va deixar al cobert un costal de llenya quan encara enceníem la llar de foc.
Ploma’ls, insisteix el pare en veure que m’he encantat asclant la llenya per fer-ne branques i branquillons. I recordo que la mare va deixar a la porxada una capsa de llumins quan sortia a fumar perquè s’avergonyia d’haver-hi recaigut.
Canonades de plom, paella vella, llenya seca i llumins llargs de cuina de foguer de gas.
Els conservo plomats, els bons records.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada