Allarga la nit. No hi ha pressa. Camina més a poc a poc. Espera'm que vinc. Tenim el
temps d'ara fins al matí. No cal patir, ni córrer com si s'hagués declarat un foc i haguéssim d'escapar fugint. Qui t'encalça que fas tanta via que no et puc seguir? Vine aquí! Ara calma, que ningú t'espera ni esperes ningú. Afluixa i baixa a primera. Mira al teu voltant
i acorda els ritmes del cos amb el paisatge. Turista de creuer a
velocitat de passeig, despreocupat, amb la panxa plena i satisfet. Via
lliure i rasa, ideal per a l'automàtic. Llisca mar, cel i
teulades. La vista dilatada dels gats per destriar i decidir. Enfila la
barda que puja al terrat. Fins aquí. Al ras. Ample i lliure. Sense els
límits apresos. Sense sirenes ni alarmes, ni codis de barres ni bandes
magnètiques. Rellotges sense busques ni hores, ni obligacions de
compliment ni disfresses exòtiques. Cap "hauries d'haver" ni "veus com tenia raó"
més. Cap circumstància aliena. Només jo.
Perquè de nits totes les ànimes són lliures i clares. Ningú ens veda de pujar al terrat llibertari o de perdre’ns per la foscor de la muntanya. La Lluna és l’única acompanyant consentida en aquest viatge, ella és la llanterna que guia el camí del cor i les emocions. Avancem sense pressa, només Ella i jo en aquesta nit eterna.
Maleïm el temps bramant al cel com salvatges. Escopim a la cara dels anysllum que ens separen cridant "Som eterns!" com un udol que s'allarga i es perd més enllà del límit superficial del món material, on els somnis es fan visibles al tacte. Ens impulsem saltant en l'aire, gairebé deixant-nos caure, i sobrevolem al llom de l'oratge marí la ciutat sencera, cada edifici d'oficines i d'habitatges, les teulades i els terrats, alguns amb la roba estesa, mirant a través de les finestres trossos petits de vides comunes i terrestres, recorrent junts les coordenades d'un paisatge urbà pol·luït lluint les ganes de viure i la voluntat de ser seduïts per la cara fosca de la Lluna. Ella espera, silent, que les nostres ànimes il·luminin la més llarga de les nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada