Portes (literatura - microconte)

a Cala Mar

Like a dog without a bone, Snoop, des de darrere, em passa a frec, m'ensuma i esbufega o estossega. Serà la primavera, el pol·len de la flora contra les al·lèrgies animals. El cas és que se'm presenta de sobte, insospitadament, la qual cosa m'espanta fins que em giro, el veig i ho comprenc. Ara, cara a cara, m'acarona barbeta i galta dreta d'una llepada que l'oreig  d'horabaixa converteix en refresc hidratant.

Amb un cop de cap i el gest reflex estirant el braç en ple vol per assenyalar cap direcció concreta, li dic vés, cerca l'amo, on és?, vas perdut?, que guapo que ets! I així, tustant-li el llom i gratant-li la rel de les orelles, en comptes de fer-lo fugir, l'acabo de convèncer que segui al costat meu per companyia. I seu de gatzoneta, amb el cul reposat a terra però la cua tibada seguint el batec en pèndol de tic-tac cronometrat, amb les potes de darrere plegades i les de davant en vertical, pilars mestres de l'estabilitat. 

Need for speed vora mar per mirar junts més enllà, amb el dipòsit ple contra la calma mansa dels passavolants que avancen -és un dir- macilents, arrossegant les sandàlies amb mitjons blancs bruts de la pols del camí. N'estan tan farts, de ciment i d'asfalt, que tocar de peus a terra els pareix fonyar núvols al cel. Amunt sense parar fins a dalt de tot d'un penya-segat on el temps s'atura per poder guaitar, amb una mà de visera i volta panoràmica de cintura a banda i banda, per trobrar-se l'horitzó plomat d'un dia núvol, gris el cel i grisa la mar. 

Miren i alenen. Escolten i senten. A parts iguals, un dels teus per un dels meus, hi aboquen l'esma, les desganes, el plomissol negre estarrufat de temps, de moments penjats sobre-passats; mentre s'apropien del medi natural que s'estén ample i llarg, enduent-se'n a pleret l'ànim del coratge mariner, la pell salinada, tacada pel sol ple i tocada en fases de lluna, les aromes turqueses, el blau natural mineral, si bé es mira astral, del xipolleig d'una galàxia en aigua i sal parida escuma lluent al caire del llagrimal. Plores per tristesa o de felicitat? 

Harmoniaduuhac