-Tu i jo?
-Sí!
-Junts?
-Sí!
-Al llit?
-Sí!
-Ara i aquí?
-Sí!
-Per dormir?
-Sí!
-Abraçats?
-Sí!
-I obrir els ulls al matí de demà com si fos ahir?
-Sí!
-No!
-Per què?
-Perquè no podríem.
-Si ho volguéssim.
-Volem?
-Sí!
-No!
-Per què?
-Perquè no!
-Així i prou, com un nen?
-Sí, però no.
-Llavors?
-El no dels nens és irracional, gairebé innat, el meu, conscient i meditat.
-Però si t'ho acabo de demanar.
-Hi ha respostes que duc preparades, pensades de fa temps, redactades amb una meticulositat escrupolosa, repetides mil cops en mil versions diferents, dies, setmanes, mesos i anys, de manera constant, la veu estéreo del pensament. Respostes a preguntes futures, esperades, anhelades. Respostes fredes. Respostes venjança.
Harmoniaduuhac
"Eco"
Alexandre Cabanel
(1823 -1889)
"Dànae"
Ticià
"Dafnis i Cloe"
Jean-Pierre Cortot
Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una Orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó. Va ser criada per nimfes i educada per les Muses.
Eco i Narcís
La nimfa Eco s'encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, esposa de Zeus,
perquè aquest no fos descobert quan cantava i jugava amb les nimfes.
Entretinguda amb la conversa d'Eco, Hera no detectava la infidelitat del
seu marit. Quan Hera se'n va assabentar, va transformar la nimfa en un
eco de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia
parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú
havia parlat.
Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís, fill de la nimfa Liríope de Tèspia, ciutat de Beòcia, i del déu-riu Cefís.
Tanmateix, el vanitós jove no tenia cor, la va menysprear i la va
ignorar totalment. Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva
vida en canyissars solitaris, sospirant per l'amor que mai no va
conèixer, debilitant-se i aprimant-se fins que només li va quedar la
veu.
Després un noi que també s'havia enamorat de Narcís i que també havia
estat rebutjat per aquest, va demanar als déus que Narcís sofrís un
amor no correspost, com el que havia fet passar als altres. La pregària
va ser escoltada per Nèmesi, la que arruïna els superbs, i aleshores va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.
Eco i Pan
Eco era una nimfa que cantava i ballava molt bé i menyspreava l'amor de tots els homes. Això va enfurir el luxuriós déu Pan, que va ordenar als seus seguidors que la matessin. Eco va ser esquarterada i repartida per tota la Terra. Gea va rebre les parts d'Eco, la veu de la qual continua repetint les últimes paraules dels altres.
Evocacions artístiques
Trobem Eco i Narcís en el teatre del segle d'Or espanyol (Pedro Calderón de la Barca, Eco y Narciso; Sor Juana Inés de la Cruz, El Divino Narciso). El diàleg amb l'eco passa a ser en el Renaixement
un tema recurrent en poesia, il·lustrat en les pastorals dramàtiques,
en la poesia lírica, en l'òpera. Alguns poetes com, per exemple, Víctor Hugo, fan servir de bona gana la figura de la nimfa Eco o el fenomen de l'eco per designar la veu i l'activitat poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada