La vida és tota improvisada. I per tant, el marge d'error és tan ampli que les possibilitats d'equivocar-se són inevitables. Mira, amb sort o dissortat, nascuts amb l'estel de cara o al cul, més fàcil o difícil per la situació de partida i les circumstàncies de cada u si vols, però en realitat ningú no en sap gens ni mica d'un borrall, de com viure. Tothom ho dissimula fent veure que en sap, però per dins morim sense tenir-ne ni idea. La vellesa, creu-t'ho com t'ho dic, només és l'avantsala des d'on ens acomiadem. Fins i tot l'experiència, reivindicada per joves i vells de com a valor de la saviesa, és fruit de l'autoengany, confiats a ulls clucs com som quan estem convençuts de tenir la veritat. Això és així, saps? És de les poques certeses que em crec. Ja ho veuràs. Creixeràs i cauràs en raó i me la voldràs tornar en no saber què punyetes fer-ne.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada