Al meu cistell i dins del fons del copalta on dorm el conill, entre la costura de les butxaques on reposa la borra, al cul del melic on em fico el dit, a l'infern de l'americana, ben a la vora del foc, i més tard de mitjanit, quan la lluna distreu la mar i guia les naus, quan només ens queda l'estiu i tenim la tardor per endavant i la nit ens mossega la carn fins a tocar os , he trobat una bresca de mel.
Sergi Espanya Verger
Escrius de 10 i jo que fa temps que vull comentar-te. Tens un posat entre tendre i negre, com molt anglés i també un aire femení amargant però tot molt bell. Estim com escrius, i no sóc de l'Illa, i tu tampoc. Res que volia saber si tens alguna cosa publicada i em faig amb ella. Gràcies
ResponElimina