Sessió d'avaluació

Sospesant suspesos

Com que fa vent i ha d'esperar, decideix quedar-se al cotxe. Per tal d'entretenir-se i fer córrer ràpid el temps, engega la ràdio. No té preferències, de manera que simplement fa avançar el dial fins que troba un programa musical. No para gaire atenció ni a les cançons ni a la locutora que les anuncia amb una veu que embafa per engolada. Més que escoltar-la, la sent, l'acompanya sobreposant notes i paraules al silenci. Així i tot, de tant en tant i de forma segurament inconscient, fa repicar els dits contra el volant seguint el ritme de la bateria.

El que més odia de la feina, se li ocorre de sobte, és haver d'oferir consell. Ell, que no sap què n'ha de fer, de la seva vida, ha d'aconsellar els altres sobre la seva. Ningú no hauria d'estar obligat a dir què n'han de fer o no, els altres, de la vida. Ni tan sols algú que sabés perfectament bé què fer-ne, de la pròpia. Cada cas és cada cas, i cada persona, un món a part. I la situació personal i les circumstàncies de cadascú, en realitat, qui les coneix? Com pot saber ningú, doncs, què convé o no a ningú? Què en sabem, dels altres? I els altres de nosaltres? Coneixem bé la nostra dona o el nostre home? Els fills? Els amics, companys de feina i veïns? Sabem qui és qui? Com són en realitat, quan ningú no els mira? Són com jo? Sóc com tots? Iguals? Tantes preguntes que són la mateixa. Tantes respostes que en podria ser una. Qui sóc? Una persona, com tu, com tots, com ara i com abans, i com els que vindran, si no s'acaba o es canvia a temps, perquè al pas i en la direcció que anem, si no ens afanyem farem tard o les passarem ben putes. Anar a pitjor sempre és possible. No calen gaires esforços. Només has de deixar-te dur, seguir el corrent principal sense resistir-te ni posar cap entrebanc, amb el pensament en blanc, net i clar, en pau, fluint i fruint diluït en la societat líquida, com cagalló per sèquia, i cauràs. Ni tan sols hauràs de ser-ne conscient. En estimbar-te contra terra i tocar fons, ja te n'assabentaràs, de la profunditat de la caiguda i de l'altitud del salt. Serà el moment de sospesar les possibilitats, les ganes i les energies de remuntar, de pensar en què t'has equivocat, valorar si la situació és greu o no passa de daltabaix lleu, i com s'arregla tot plegat, si és que hi ha voluntat, si hi ha solució i què t'ha de costar. Tot és difícil, fins i tot impossible, fins que s'aprèn, fins que es fa. Pels qui ho viuen de primeres, sense la previsió i la cuirassa protectora calada a l'ànima, errar és la norma. És guanyar el que sentim com un seguit de límits, fites i objectius, marcadors personals, la competitivitat, les medalles i els pòdiums, més i menys positius o negatius, del 0 al 10. Tan fàcil com seria reconèixer la mútua necessitat.

El cotxe es gronxa per l'efecte de l'embat d'una ratxa de vent rabiüda. Sent renou de fulles remogudes i el repic de les branques dels arbres plantats a la vorera en xocar entre sí. Mira a través del retrovisor lateral del conductor. El brancam pelat dels plataners s'agiten en l'aire, com mans nuoses amb els dits allargats, prims i retorts. Un cimal s'esqueixa per la base. L'esguerro, acompanyat d'un so agut i alhora profund de fusta seca partint-se, obre una esquerda a la juntura, just al punt on s'unia al tronc. Veu en el reflex del retrovisor com cau després d'escoltar un xerriqueig lent que acaba amb un cop fortíssim, i deixa sobre l'asfalt branquillons fets miques i un núvol de pols i de fulles seques. La branca queda al bell mig del carril de la dreta, barrant el pas al trànsit.

Després d'un moment de desconcert, just el temps que necessita la seua ment racional a processar un fet sobtat i poc habitual, surt del cotxe i s'hi acosta amb l'objectiu d'estudiar la situació. Dos transeünts, recuperats també del trasbals, observen l'obstacle amb intenció de trobar una manera adequada d'encarar-s'hi. Només necessiten un parell d'instruccions ràpides per posar-se d'acord, i a força de braç, un agafant d'una punta, el segon de l'altra i el darrer des del mig, aconsegueixen aixecar la branca i descarregar-la sobre el voral, deixant el carril transitable. S'espolsen picant de mans i contra les cuixes per netejar-se els camals. Els conductors que havien sortit dels vehicles per veure millor l'espectacle, tornen als cotxes i el trànsit es reinicia amb normalitat.

Harmoniaduuhac