Sospeso
la borra de les butxaques per comparar-la amb la sorra de les sabates
convençut que el resultat em decebrà. Faig marrada pel temps perdut
teixint els carrers que passejàvem agafats de la mà, entre
cantonades de besades robades i racons de magreig furtiu, tota la
nit, dins la fosca i embriacs de desig. Il·lumino
en recordar-los, cada cop que hi passo, els fanals fosos a codolades
d'una ràbia gust de pèrdua i regust de fracàs, de no tenir-te a
l'abast, ni davant ni darrere ni damunt ni davall, de no sentir al
costat res més que el buit d'un sot, solc i esvoranc, la textura
sorda del suro on caic i la sensació de no poder-me aixecar.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada