Plaer a terminis

La nit del dia que fa quinze anys escriu una llista de les coses que ha de fer. No es posa cap termini de compliment. Escriu propostes sense seguir cap ordre especial, simplement les posa una davall de l'altra sense que això signifiqui que les disposa seguint una jerarquia de preferències o d'importància, subordinant-ne unes a unes altres. Quan se li ocorre una idea, la sospesa uns segons en l'aire abans de donar-li el vistiplau, i si creu que és bona, l'afegeix i continua pensant. De vegades en ratlla una de les que havia escrit i la substitueix per una altra que considera millor. La majoria són qüestions que li interessen com a adolescent. Deixar de ser verge, per exemple, és la primera que li ha vingut al cap i que ha anotat al full: Follar-me una de les mares modernes i sofisticades de l'Est Side, cansades dels seus marits blancs i avorrits i també dels seus amants joves i discrets. La senyora Tinly, per exemple, la mare del seu millor amic, en Pete Tinly, un bon jan que potser no es mereix un amic pervertit com ell, desitjós d'estrenar-se amb la seua mare, una dona d'una quarantena d'anys que remena amb naturalesa els malucs amples i emmarca la generositat de la pitrera amb escots perquè sempre té calor, una calor insuportable que no sap com fer-se passar i que només sent ella, una persona bella que s'ofereix descarada als ulls de qui en vulgui gaudir. Quan la senyora Tinly és a prop, es pot sentir ritme de timbals. Tanca els ulls per ajudar-se a evocar la sensació de no saber com dissimular la trempera que li provoca quan la veu sortir de la cuina carregada amb una safata en alt, i sent el fru-fru del seu vestit llis i clar, d'un blanc lluminós, passar-li per davant, a tocar dels dits. Simplement anota tot allò que llavors creu que és important que un jove amb quinze anys acabats d'estrenar faci amb la resta de la vida per no penedir-se després, quan la mort se l'endugui.

El dia que en fa vint-i-cinc rep una carta d'una empresa editorial que li ofereix una feina de lector. Hi ha escrites les condicions. Haurà de llegir i valorar els manuscrits que li enviaran a casa a través d'un missatger. Seran sobretot novel·les d'escriptors novells, que no han publicat i es moren de ganes que algú capaç llegeixi els seus escrits per ser descoberts, revelats com a grans autors, renovadors de les normes literàries, creadors d'un estil punyent i nou, i tota aquesta farsa bruta de les vanitats personals pròpies, l'ambició i la cobdícia dels que es creuen intel·lectuals però que no passen de miops. Però de vegades, molt de tant en tant, li cauran a les mans històries més humanes, que mostren l'interior perquè a l'autor li interessen les profunditats, no tant la superfície. Devorarà aquesta mena de llibres. Se'ls quedarà fins que el termini de devolució hagi vençut per rellegir-los tantes vegades com pugui. Els haurà de retornar a l'editorial a través del mateix missatger com a molt tard passades dues setmanes, amb una ressenya adjunta aconsellant-ne o no la publicació, oferint un nombre aproximat que serveixi de previsió per fer-ne la primera tirada, precisar el tipus de públic més adient a qui convé dirigir-se, aconsellar sobre el disseny de la col·lecció i suggerir que es facin els canvis que consideri necessaris per arribar a un acord amb l'autor o l'autora. El sou i les hores de treball són acceptables. És una bona feina. Aconsegueix fer d'una afició una feina, d'una feina una vida i d'una vida literatura.

No es va poder follar la senyora Tinly. Uns mesos després de fer els quinze, tota la família es va haver de traslladar a la zona nord-oest del país. El seu millor amic, en Pete Tinly, i la senyora i el senyor Tinly, van fer les maletes i ja no els va tornar a veure mai més. En canvi, la senyora Denisse, que és filla de belgues i sap francès, l'ha convidat a prendre cafè en una cafeteria del centre. La senyora Denisse, a més de ser descendent belga i de saber francès, escriu relats dirigits sobretot a dones, històries naïf i que passen per romàntiques, però amb molt de contingut exclusivament sexual, amb una cara rosada sobreposada a un fons més fosc. Les protagonistes van a dormir sempre d'hora. Descansen el cap sobre el coixí i tanquen els ulls esperant que un desconegut entri per la finestra que han deixat oberta a consciència. Algunes de les fantasies sàdiques que la senyora Denisse descriu en les seues novel·les posarien els pèls de punta a tota la indústria pornogràfica. Fa uns dies va rebre un dels seus manuscrits i ha hagut de quedar amb ella per parlar de la conveniència o no dels canvis en l'estil que li suggereix en la ressenya. Aquesta nit el convencerà que no cal canviar ni una coma, que tot és perfecte. Entrarà per la finestra que haurà deixat oberta. I en acabar, podrà tornar a casa per ratllar el primer desig de la llista.

Sergi Espanya Verger