Origen

Emergeix amb la boca oberta, la cara contreta, congestionat. Un bramul terrorífic, de condemnat a mort en ser executat, de penjat amb la corda al coll en ser escanyat, ressona a la caixa toràcica fins a convertir-se en l'últim crit d'auxili d'un ofegat. Cerca desesperat tot l'aire que sigui capaç d'aspirar, tot el que li permeti la seua capacitat pulmonar, però estossega fort i un raig d'un líquid viscós li regalima barbeta avall. Abans d'entrar, deixeu sortir.

Es buida per omplir-se. Una arcada li remou l'interior, l'obliga a vinclar-se i a mantenir la boca tan oberta que li fa mal fins que un altre doll li esquitxa els peus i forma un bassal a terra. Estossega i escup, s'escura els budells i la panxa fins que se sent buit. Per fi pot respirar. Primer ràpid i sense temps de pensar, panteixant com un gos. Després a poc a poc, nas endins i boca enfora. Està completament amerat de suor, com si l'acabessin de treure del forn, però a la boca conserva la frescor gustosa de la menta.

Es desperta sense saber ben bé on és, sense estar del tot segur de quin llit l'ha acollit ni sobre quin coixí ha desplegat els somnis durant la nit. En recuperar la consciència i espavilar els sentits se sent perdut, incapaç d'assimilar els estímuls que percep. La llum, l'espai i el temps neixen envoltats d'una boirina que li impedeix calcular les coordenades necessàries per orientar-se en un nou dia.

Ho atribueix a sons profunds que el mantenen submergit, el jo conscient en apnea i l'ànima lliure dels lligams de la raó. Ha après a respirar de manera correcta, sense haver de pensar, sinó de manera automàtica. Sent que se li han eixamplat els pulmons. De fet, cada vegada baixa i aguanta més, però després també li costa més tornar a la superfície, acabar de deixondir-se i trobar el lloc on soltar l'àncora per tocar de peus a la realitat.

És a casa. El llit és el seu. També els llençols, que transmeten un tacte humit i comencen a fer l'olor intensa del seu cos. De fet, per tota la cambra sobrevola la fortor de resclosit dels malalts, concentrada en un espai escàs sense cap ventilació que renovi l'ambient. Hauria de descórrer les cortines i obrir les finestres per deixar passar la claror i l'aire, netejar el terra i canviar la roba del llit, banyar-se i vestir-se sense presses, sortir al carrer i acostar-se al Mill's per desdejunar-se.

D'estudiant hi anava sovint. El menjar era bo, i els preus, assequibles per a la butxaca sempre justa dels universitaris de primer grau. S'hi barrejava gent de tota mena: joves, grans i vells, estudiants i professors, aprenents, oficials i capatassos, treballadors dels tallers i oficines pròxims, uns pocs desocupats i algun jubilat. La part de darrere era descoberta i la feien servir de terrassa en arribar els primers símptomes de la primavera. Quatre palmeres espigades i un desmai ample com un envelat proporcionaven ombra quan el sol queia a plom, però el dia que no corria l'aire es convertia en un forn.

*      *       *

En fa tanta, de calor, que per refrescar-se fa servir els glaçons de la beguda. Els agafa pinçant-los amb dos dits i se'ls passa pel coll i pel pit. Els fa lliscar sobre la pell, deixant un rastre humit i fresc que li provoca petits calfreds i sensació de benestar. En acabar, se'ls fica a la boca. Hi juga passant-se'ls d'un costat a l'altre, els assaboreix mentre canvien l'estat sòlid pel líquid. No els mossega, espera que es fonguin a poc a poc, com si fossin caramels. No té pressa ni la boca de trencaglaç. En besar-la, li nota la llengua freda, i en un solc del seu subconscient la memòria hi sembra records, llavors i brots de menta.

Sergi Espanya Verger