Escala de valors

Estirats a les escales, acomodats sobre els cantells dels esglaons, ens sentim còmodes en totes les posicions. Fem posturetes, desfilem com figuretes sense exagerar les contorsions. Fem i rebem arraps que ens ressegueixen les costelles i diem i escoltem paraules brutes com mossos a les orelles. La llengua lliscant el coll, de la nou a la campaneta. Tirats per terra, qui ens vegi pensarà que ens volem fer mal; qui ens senti s'imaginarà el panteix accelerat d'animals que es barallen per una presa, la cridòria dels homes per pujar en l'escala social, saltant de dos en dos els esglaons, o agafant la via ràpida de l'ascensor, bruts d'ambició i avarícies. El nostre vici, però, és estimar-nos.

Harmoniaduuhac