- Sempre fas igual! –m’etzibes, com una escopinada a la cara, davant del venedor que ens atén amb simpatia fingida i que no sap on mirar i es fa fonedís perquè se’ls sap de memòria, els inicis de les discussions de parella.
I jo, que no sé com dir-te que no és que no m’importi ni que no m’interessi ni que no m’impliqui ni que no vulgui, empasso saliva, inspiro fort i expiro lentament fins que compto deu.
Finalment, com sempre en aquests casos, decideixes pels dos: l’entapissat de color crema.
L’endemà ens el duen a casa, però no tinc temps ni d’estrenar-lo. M’atures amb un espera que els colors clars són bruts i és per això que has comprat una funda un pèl més fosca. La despleguem, la fem volar i la deixem caure sobre el sofà.
Ara sí, m’hi escarxofo i reflexiono sobre la decisió que prenc quan et dic t’estimo.
I jo, que no sé com dir-te que no és que no m’importi ni que no m’interessi ni que no m’impliqui ni que no vulgui, empasso saliva, inspiro fort i expiro lentament fins que compto deu.
Finalment, com sempre en aquests casos, decideixes pels dos: l’entapissat de color crema.
L’endemà ens el duen a casa, però no tinc temps ni d’estrenar-lo. M’atures amb un espera que els colors clars són bruts i és per això que has comprat una funda un pèl més fosca. La despleguem, la fem volar i la deixem caure sobre el sofà.
Ara sí, m’hi escarxofo i reflexiono sobre la decisió que prenc quan et dic t’estimo.
Sergi Espanya Verger
Per què insegurança?
ResponElimina