%2Ban%2Bisland%2BEggertInstallation3.gif)
No quedem a hora concreta. Abans de partir, farem un cafè al Pirata Negre. No sé si aquest és el seu nom real o se l'ha inventat per donar-li ja de bon principi un aire mariner a la situació, i crear així l'ambient propici per a les aventures casolanes, amb el risc controlat, el cinturó cordat i totes les sortides d'emergència perfectament localitzades. Sigui com sigui, ara que m'ho plantejo, m'agrada en qualsevol dels sentits possibles.
Salutacions i xerrada ràpida. Les ganes d'embarcar-nos ens permeten estalviar-nos compliments i romanços. Anem per lleure, de manera que no podem perdre ni un minut en complements circumstancials. Nadem amb la roba, el menjar, l'aigua dolça embotellada i tot d'estris que en cas de necessitat ens ajudarien a sobreviure sense tants patiments, ficats en motxilles impermeables. Qui s'embarqui farà bé de preparar-se per a la pitjor situació si és que en vol sortir sa i estalvi.
Ens enfilem a força de braç i ens estirem sobre l'eslora perquè el sol ens eixugui i ens escalfi la pell. Només serà un moment. Els ulls clucs per mirar a l'infinit. Cinc minuts i despertem, amb el cos un altre cop calent, i comencem el repàs seguint el protocol habitual. Tot a lloc i assegurat per si canvia el temps i la mar es desperta remoguda o marejada.
Mentre un omple el dipòsit del motor l'altre inspecciona caps, pals i veles: major i genovesa desplegades, primer laxes i batent al vent fins que les encarem en la bona direcció i s'omplen, panxa plena mica en mica d'un fil d'oratge que ens impulsa sense necessitat d'arrencar el motor, sense renou que remogui la calma o destorbi el vol de gavines que xisclen sobre els nostres caps. Salpem lliscant, amb el xipolleig liquat i rítmic de l'oneig que ens fa de bressol amb un moviment compassat, gust de sal i al tacte frescor marina per respirar, alenada fonda nasal per captar-ne les aromes totes de la mar.
Anirem fins on ens deixi el dia, seguint el traç directe si vol el vent o fent ziga-zaga si convé, amb un ull fix al caçavents i l'altre a l'horitzó, on acaba l'aigua i s'escola el límit, on el món s'assenta per aixecar-se tan ample i tan alt com tota la volta sencera, la ratlla de blaus entremesclats que fa de mirall a mar i cel.
Davant nostre un parell de corbs marins es capbussen i tornen a sortir fins que cullen presa i s'enlairen amb el pap ple. Mirem al voltant nostre. És una altra perspectiva. Una visió diferent d'un paisatge que coneixem. Una altra manera de gaudir de l'illa. Prendre distància. Deixar d'habitar-la. Abandonar-la per la mar. Mirar-la com ella et mira. Intercanviar els papers per ser, finalment, illa.
Salutacions i xerrada ràpida. Les ganes d'embarcar-nos ens permeten estalviar-nos compliments i romanços. Anem per lleure, de manera que no podem perdre ni un minut en complements circumstancials. Nadem amb la roba, el menjar, l'aigua dolça embotellada i tot d'estris que en cas de necessitat ens ajudarien a sobreviure sense tants patiments, ficats en motxilles impermeables. Qui s'embarqui farà bé de preparar-se per a la pitjor situació si és que en vol sortir sa i estalvi.
Ens enfilem a força de braç i ens estirem sobre l'eslora perquè el sol ens eixugui i ens escalfi la pell. Només serà un moment. Els ulls clucs per mirar a l'infinit. Cinc minuts i despertem, amb el cos un altre cop calent, i comencem el repàs seguint el protocol habitual. Tot a lloc i assegurat per si canvia el temps i la mar es desperta remoguda o marejada.
Mentre un omple el dipòsit del motor l'altre inspecciona caps, pals i veles: major i genovesa desplegades, primer laxes i batent al vent fins que les encarem en la bona direcció i s'omplen, panxa plena mica en mica d'un fil d'oratge que ens impulsa sense necessitat d'arrencar el motor, sense renou que remogui la calma o destorbi el vol de gavines que xisclen sobre els nostres caps. Salpem lliscant, amb el xipolleig liquat i rítmic de l'oneig que ens fa de bressol amb un moviment compassat, gust de sal i al tacte frescor marina per respirar, alenada fonda nasal per captar-ne les aromes totes de la mar.
Anirem fins on ens deixi el dia, seguint el traç directe si vol el vent o fent ziga-zaga si convé, amb un ull fix al caçavents i l'altre a l'horitzó, on acaba l'aigua i s'escola el límit, on el món s'assenta per aixecar-se tan ample i tan alt com tota la volta sencera, la ratlla de blaus entremesclats que fa de mirall a mar i cel.
Davant nostre un parell de corbs marins es capbussen i tornen a sortir fins que cullen presa i s'enlairen amb el pap ple. Mirem al voltant nostre. És una altra perspectiva. Una visió diferent d'un paisatge que coneixem. Una altra manera de gaudir de l'illa. Prendre distància. Deixar d'habitar-la. Abandonar-la per la mar. Mirar-la com ella et mira. Intercanviar els papers per ser, finalment, illa.
Harmoniaduuhac
Manel - Al mar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada