Pellroja a Carapàl·lida
Bany de llum de lluna mitgera i ticassada, amb la pell clara i pàl·lida de cara, sota un sol roent de forja volcànica picant sobre l'enclusa de l'infern perquè s'obrin les portes desplegant els batents d'ales pesades al pas. Criatures fantàstiques voleien planejant i passen a frec del nas i de les galtes sense gosar tocar-les. Inspeccionen només, encara prudents i a distància, i ja sense por ni vergonya, amb l'actitud descarada de la intimitat, en fan el tast, pessiguen els llavis, estiren els cabells, miren als ulls de fit a fit i fiquen els seus dits tan petits al melic per fer-hi pessigolles i treure'n rialles sobre les quals recitar poemes musicals, cançons que sonen velles, amb tonades de passions antigues i melodies malenconioses del passat, ritmes clàssics dels que no sempre ni a tothom agraden però creats per durar i agradar, dits a poc a poc, en xiuxiueig de bressol a cau d'orella.
Sense poder-ho resistir, et prenen la voluntat, el desig i les possibilitats, el fet de dubtar i les alternatives per triar. Caus presa del seu encant i ja no te'n pots desempallegar. Se't fica a dins i se t'aferra a l'interior fins a formar-ne part. Et xucla la sang. S'alimenta de tu. Per viure, et mata. És així com va, i ho saps.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada