Oval

Ha d'anar a la ciutat. Si agafa el cotxe de línia de primera hora tindrà tot el dia per passejar per la zona comercial i, abans no es faci fosc, tornar a casa amb els recanvis per a la bicicleta que necessita. Una nit se la va deixar al ras i al dematí se la va trobar coberta de gebre. Des de llavors que la cadena ranqueja en canviar de pinyó.

Abans de sortir de casa s'ha enllustrat les sabates, i li han quedat residus de betum entre carn i ungla, per això, mentre espera assegut al banc de la parada, s'entreté netejant-se amb un raspall petit de pues dures, amb el cos curt i estret, i el cap espigat, més llarg que ample, com un raspall de dents de viatge.

Quan acaba i aixeca el cap, la veu per primera vegada. Se li ha assegut al costat amb tanta delicadesa que no l'ha sentida. És tan bonica que de seguida perd la vergonya de mirar-la descarat. Es fixa en els cabells llisos i igualats, com si li'ls haguessin acabat de tallar amb tisores de tall pla i anivellador; molt negres i llargs, fins més avall dels muscles; en la cara: ovalada, proporcionada i simètrica; en el perfil dels llavis, que semblen dibuixats amb un sol traç, del mateix color que els ulls i el cel; i en la cicatriu de  la barbeta, una veta fina i breu que s'endevina perquè és d'un color més clar que la resta de la pell.

L'autobús arriba i, en obrir-se les portes, deixa anar un esbufec, com si es desinflés. Els amortidors i les molles que aguanten el xassís s'afluixen per permetre que els passatgers baixin gairebé a peu pla, sense necessitat de fer-hi un salt. Espera fins que els descarrega tots, puja i seu en el primer seient doble que troba buit. Mentre els altres passatgers pugen, observa els que acaben de baixar. La majoria semblen contents. S'expliquen coses i riuen gesticulant amb grans braçades i moviment de mans. Fins que el conductor no engega el motor i es torna a sentir la inspiració de les portes, en tancar-se recuperen l'alè que havien perdut, no s'adona que encara seu al banc de la parada, raspallant-se les ungles, i que a la finestra a través de la qual es veu no s'hi reflecteix la seua cara vulgar, sinó un oval perfecte.

Sergi Espanya Verger