12/11/14

Segona pell

Els taulells que recobreixen les parets són d'un gris elegant, perlat i lluent, blanc entre juntures. A l'alçària dels ulls una sanefa amb el fons negre i filigrana daurada les travessa totes de costat a costat. El mirall és ample i no té marc, la pica és un bloc de granit quadrat, i l'aixeta, argentada, reflecteix la llum dels al·lògens.

Sembla el quarto de bany d'un hotel. Només hi falten els flascons individuals de xampú i gel a la dutxa. És net i asèptic. Tot lluu i fa olor de bactericida. La llum és neutra, com el PH de la pastilla de sabó de mans que hi ha en un platet de porcellana sobre la pica. La tapa del vàter està baixada i les tovalloles pengen llises com si ningú les hagués tocades encara.

Deixa córrer l'aigua. Es renta les mans i la cara. S'eixuga amb una tovallola. La plega i la deixa al penjador més o menys com estava quan l'ha agafada. Es mira al mirall. Comença a recuperar el color de la cara, però per dins encara es nota l'ànim tocat, com si algú l'hagués colpejat fort al pit i la sang i el cor se li haguessin regirat.

S'estira les mànigues de la camisa i s'allisa l'americana fent lliscar els palmells plans de dalt a avall. S'ajusta el nus de la corbata fent-lo córrer amunt, fins que el nota contra la nou del coll. S'assegura que duu la bragueta cordada i s'inspecciona les soles de les sabates aixecant i girant cada peu. Es mira un altre cop mentre retrocedeix dues passes per comprovar que el conjunt li escau com a disfressa.

S'esforça a somriure fins que li torna a sortir natural. Es desfà dels trets amargs i els substitueix pel desig de mirar amb un altre posat. Més clar. Més valent. Com qui es desempallega d'una pell que ja no sent seua i es vesteix de sinceritat, per poder casar el que pensa amb el que fa i adequar el sentit del text que li dicta el cap a la manera d'actuar, per ser capaç de moure's i parlar dins un cos aliè i amb un to de veu que ha de projectar fins al fons de la sala perquè el públic de les darreres files pugui escoltar tota la veritat.


Harmoniaduuhac



Charles Burns


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada