Clarobscur

Com que sempre ha tingut tirada per la tristesa i els sentiments desgraciats, la boca, acostumada al gest desanimat, comença a penjar-li avall com una C abatuda en procés de fossilització. Ha oblidat l'alegria com qui oblida un paraigua, per manca de costum. Fa temps que és incapaç de somriure sense forçar l'expressió, sense que se li noti la falsedat artificiosa de qui pretén emmascarar l'autèntic estat d'ànim, tan baix que passaria per miserable. Qualsevol mostra d'alegria amb què tracta de disfressar les penes li neix malforjada. No pot evitar que el sentiment real travessi els gestos ficticis i els dissolgui com l'aiguafort, sense deixar-ne cap rastre. La depressió interior li desfigura l'expressió exterior. La foscor dels ulls, la boca torta, el mentó caigut, tota la cara i el cos sencer són el reflex d'una lluita amb un vencedor únic i un vençut clar, d'una victòria per KO i d'una derrota total. El rival, masegat i impotent, jeu mig mort, estès de bocaterrosa, i ningú no gosa socórrer-lo perquè tothom es considera incapaç de capgirar l'inevitable.

Les conjuntures més adverses són terreny assaonat on sembrar possibilitats. Arribat al punt on els extrems s'uneixen, resulta senzill confondre sentiments. Tota connexió entre idees oposades crea una zona d'ombres i diferents tons grisos on no hi caben les negacions o les afirmacions taxatives. Allò que en principi era clar, torna fosc i a l'invervés. Les diferències insalvables esdevenen petits matisos i les qualitats intercanviables. Per això mateix, just quan sent que ha tocat fons, aprofita la base del seu desesper com a plataforma per impulsar-se. Comença tractant les penes com si fossin alegries. Els sentimets amargs els sent dolços. Els gestos i les expressions depriments, la foscor de la mirada, la boca encorbada i el mentó despenjat passen a ser mostres d'un estat vital, d'una joia tan plena que no deixa lloc a la tristesa ni dóna impuls a cap idea fosca, sinó que talla les ales a les desgràcies, en sec i d'arrel. Li cauen del cap i s'estimben contra terra. Agonitzen als seus peus fins que moren dessagnades.

Sergi Espanya Verger